EXCLUSIVES

L’amic Pep en el seu blog diu que fem com si el debat no hagués tingut lloc i després parla d’anuncis o de propaganda electoral. A part de que crec que tota aquesta parafernàlia no serveix de res, coincideixo amb ell de que el PSC no ha estat gaire afortunat. Però no vull parlar d’eleccions, ni de debats, ja se n’ha parlat prou i encara tot allò que ens queda! sinó de militants, simpatitzants i votants. Des de les formacions esquerranes s’ha llançat el missatge de que aquestes eren les dipositàries de tots els valor de progrés i de solidaritat.
En el cas del Poble Sahrauí hem vist com amb el pas dels anys i l’exercici del Poder les han anat deixant pel camí. L’ajut als refugiats s’ha incrementat però l’acció política de recolzament a una Causa tan justa com és l’autodeterminació ha minvat fins a extingir-se.
Hem començat parlant d’anuncis i continuarem: recordeu aquell famós anunci de una beguda americana que deia: para los gordos, para los flacos, para los blancos...? doncs el món solidari és com aquest anunci i quedi clar que les crítiques i els retrets no apunten cap a les bases sinó cap als dirigents.
Conec gent de totes les tendències polítiques que estan a favor del Sàhara, que treballen, cada dia, pel triomf de la Justícia i de la Raó, que acullen nens, que viatgen als Campaments, que participen en manifestacions i campanyes, en fi, que dediquen temps, oci i diners a la Causa de la Llibertat.
Que ningú cregui que en té l’exclusiva i que, si us plau, ningú ho utilitzi per a fer propaganda electoral. Els nostres amics no s’ho mereixen i els militants tampoc.
Quan penso en la magnífica gent de base de tots els partits que he conegut treballant pel Sàhara em venen a l’esment aquells versos del Cantar del Mio Cid:
¡qué buen vasallo si hubiese un buen señor!