Avui he estat tot el dia fora de casa. Quan he arribat, he donat un tomb per la xarxa i m’he trobat amb dues coses referents al Sàhara.
La primera: l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament tenia previst signar el conveni de col·laboració amb el Sàhara a Tifarti, Territoris Alliberats, en el marc de les celebracions amb motiu de l’aniversari de la fundació del Frente Polisario. De cop i volta aquest viatge s’ha suspès. Ho recull l’agència Europa Press i també es recull a la web de CiU.
Fins aquí els fets. La reflexió és: fins quan els nostres polític utilitzaran la situació dels sahrauís per a fer política electoralista? I aquí no se’n salva cap ni un.
La primera: l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament tenia previst signar el conveni de col·laboració amb el Sàhara a Tifarti, Territoris Alliberats, en el marc de les celebracions amb motiu de l’aniversari de la fundació del Frente Polisario. De cop i volta aquest viatge s’ha suspès. Ho recull l’agència Europa Press i també es recull a la web de CiU.
Fins aquí els fets. La reflexió és: fins quan els nostres polític utilitzaran la situació dels sahrauís per a fer política electoralista? I aquí no se’n salva cap ni un.
Em sembla bé que una diputada de l’oposició pregunti per l’anul·lació del viatge. També m’agradaria saber la versió “no oficial”, i si, en veritat, hi ha hagut pressions del PSOE. I si és així, que els parlamentaris que no hi estiguin d’acord que ho manifestin públicament i amb claredat davant de l’opinió pública catalana. La gent compromesa amb la Causa sahrauí que, com jo mateixa, no militem en cap partit, volem saber.
Mentrestant els sahrauís refugiats i els que viuen als Territoris Ocupats pateixen una situació dramàtica que ningú no sap com acabarà.
I ens dol pels nostres amics, pels nostres fills sahrauís i per nosaltres mateixos que, com a ciutadans, hauríem de poder confiar en els nostres màxims representants. No som tan ingenus per creure que els professionals de la política deixaran de banda les raons econòmiques que els obliguen a tenir bona relació amb el Marroc, però també tenim dret a esperar que s’impliquin amb les Causes Justes. Dir també que, davant dels fosfats, la pesca o l’hipotètic petroli hi ha les persones. No hi ha prou diners al món per a comprar la vida o la dignitat.
Mentrestant els sahrauís refugiats i els que viuen als Territoris Ocupats pateixen una situació dramàtica que ningú no sap com acabarà.
I ens dol pels nostres amics, pels nostres fills sahrauís i per nosaltres mateixos que, com a ciutadans, hauríem de poder confiar en els nostres màxims representants. No som tan ingenus per creure que els professionals de la política deixaran de banda les raons econòmiques que els obliguen a tenir bona relació amb el Marroc, però també tenim dret a esperar que s’impliquin amb les Causes Justes. Dir també que, davant dels fosfats, la pesca o l’hipotètic petroli hi ha les persones. No hi ha prou diners al món per a comprar la vida o la dignitat.
Escrits
2 comentaris:
Els polítics són realment decepcionants, a vegades les causes justes només es defensen a l'oposició, quan se sap que no si pot fer res des d'allà. Un cop es mana, sempre trobaran prioritats.
(avui he vist la dedicatòria de les acàcies i t'hi he deixat el comentari pertinent. Una entrada que em dediques i vaig i me la salto, és que sóc molt despistada...)
Euphorbia, jo diria que les defensen perquè les utilitzen no perquè hi creguin.
La dedicatòria és perquè intueixo que t'agraden els arbres. A mi també i em sap greu quan es moren o els tallen.
Un petó.
Publica un comentari