Aquest nen és l’Abdu. Va néixer a Bucraa, wilaia de l’Aaiún, als Campaments de refugiats de Tinduf (Algèria)
Avui he trobat aquesta foto. Li va fer la Cecília a finals d’agost de l’any passat.
En un dels nostres viatges a la Hamada la seva germana li’n va fer un altra amb l’elzam del seu pare. Només se li veien els ulls riallers. Aquella imatge em va suggerir una entrada on deia que els seus ulls veurien un Sàhara lliure. El Sàhara l’ha vist encara que ocupat pel Marroc. Hi va anar l’any passat amb el seu pare i les seves dues germanes grans.
Avui he trobat aquesta foto. Li va fer la Cecília a finals d’agost de l’any passat.
En un dels nostres viatges a la Hamada la seva germana li’n va fer un altra amb l’elzam del seu pare. Només se li veien els ulls riallers. Aquella imatge em va suggerir una entrada on deia que els seus ulls veurien un Sàhara lliure. El Sàhara l’ha vist encara que ocupat pel Marroc. Hi va anar l’any passat amb el seu pare i les seves dues germanes grans.
No, no és moral que hagi de créixer a l’exili.
Durant els cinc dies que van ser a l’Aaiún de veritat, un policia marroquí va veure que la cosina dibuixava la bandera de la RASD. Li va preguntar què feia. La nena va respondre que pintava la seva bandera. El policia va dir-li que ella era marroquí i que aquella bandera no era la seva. La petita va dir que era sahrauia. I aquell sicari la va agafar pels cabells, la va aixecar un pam de terra i la va deixar caure. La Lab, va auxiliar-la i li va preguntar a l’home per què maltractava una criatura. El policia se’n va riure i va marxar.
No és just que la cosina de l’Abdu hagi de créixer al Sàhara ocupat.
L’endemà, el nen va dibuixar una bandera polisaria en una paret. M’ho va explicar el seu pare.
Mentre m’ho explicava jo em vaig pensar que em parlava del seu germà.
- No, em va dir, ho va fer l’Abdu petit, el teu fill.
Escrits
4 comentaris:
bastant vergonyos, vaja que no hi han paraules per descriure aquet tipus,al pas que anem segur que no podrá veure el seu poble lliure.
Quins desgraciats aquests policies. Vergonyós.
(t'he deixat un missatge a Sàharaponent a la teva entrada del Quixot llegit al Sàhara, m'ha semblat impressionant. Aquella entrada se m'havia escapat).
Petons.
Ma Eugènia, la situació al Sàhara i al Marroc és vergonyosa i també ho és que aquí ni en parlin. Allò que ha passat a Sidi Ifni no ho han pogut amagar. Hi han hagut morts. L'antic Ifni espanyol no forma part del Sàhara però sí que es territori Trab el Bidan ; terra dels homes lliures, saharauis.
Petons.
Euphorbia, he vist el comentari i l'he contestat. Gràcies, el vídeo és molt emotiu.
Aquest policies a més de desgraciats són una mica tòtils perquè ajuden a perpetuar un règim que els oprimeix, a ells també.
Els maltractaments mai no tenen justificació i encara menys si es fa a un nen.
Petons.
Publica un comentari