Una vegada al mercat em vaig aturar un moment davant d’un bol de fusta. Vaig parlar una mica amb el venedor. Em va explicar que els artesans els feien buidant el tronc d’un arbre que anaven a buscar molt lluny, al desert.De seguida vam marxar. L’últim dia mentre preparàvem les maletes va arribar la mare amb una bossa de plàstic. Endevineu que hi havia a dins?
En una altra ocasió m’havia passat això mateix amb una rosa del desert. Volien comprar-me-la però jo no ho vaig voler de cap manera. Del desert no es pot treure res: ni pedres, ni sorra, ni fòssils. A la duana em van enxampar amb una pedra. No en tenia ni idea de que la portava. A hores d’ara tampoc sé com ho van fer per entaforar-la a la bossa de mà. El policia em va creure i va permetre que me l’emportés.És un regal de la teva família del desert, em va dir.
Com diu la Lab: els sahrauís són així.
Escrits
4 comentaris:
Són precioses les roses del desert, ningú diria que no són més que estructures de guix.
Els saharauis fan com em feia la meva mare, que m'amagava el iogurt que no em volia endur dins la bossa de l'escola.
Són generosos amb "nocturnitat i alevosia".
Un petó
Sí, i també ho són a ple sol. No pots ni mirar-te res si no vols trobar-t'ho a la bossa.
Molt astuta la teva mare. Jo també ho provava de fer amb la meva filla petita però no servia de res.
Ler roses del desert són una preciositat. Sembla mentida que la Natura faci aquestes meravelles.
Un petó.
Os he de dir que no se el que es la rosa del desert, jo conec la rosa del Caire, es el mateix ?
M. Antonia aquets bols van molt be si son grans per la amanida.
petonets.
M. Eugènia: les roses del desert són yes cristalitzat amb formes capricioses que recorden una rosa. Són molt maques.
No sé què són les roses del Cairo.
Auest bol es tacaria d'oli si hi fiqués una amanida. Els sahrauís hi posen llet de cabra que beuen quan hi ha convidats. El fan rodar i cadascú fa un glop fins que s'acaba. La llet pt ser de camella o una espècie de iogurt líquid. No recordo el nom.
Petonets
Publica un comentari