EL BUBI ENS NECESSITA

El corto de Irene Bailo, "El pájaro de la buena suerte", nos necesita a todos, tanto como nosotros hemos necesitado al corto. Enhorabuena, Irene, y... Inchaláh! Han seleccionado "El pájaro que trae la buena suerte" en el Festival Actua de Intermon Oxfam. Podeis verlo y votarlo en la web oficial. Teneis que poner vuestros datos y seleccionar el corto del Bubisher en los campamentos "El pájaro que trae la buena suerte". Si os apetece VOTADLO y ¡ya sabéis que no sólo estáis votando un corto!! Besos para todas y todos, nos vemos pronto. Y gracias!

Pluges torrencials als Campaments

Pluges torrencials als Campaments
Smara

dissabte, 5 / juliol / 2008

JA ELS TENIM AQUÍ!

Ja els tenim aquí. Els infants sahrauis ja són amb les seves famílies acollidores. Han estat tres dies i tres nits plens d’emocions, feina i cansament però ha valgut la pena.
Els que éreu allí i ho vau veure ja sabeu que em vaig emocionar molt. No sóc de llàgrima fàcil ni ploranera. Mai no ho he estat però aquest any, quan no esperava cap infant, la vida em va donar la sorpresa. Ha vingut la nena!
Va baixar de l’autobús cansada, els cabells coberts amb un mocador, el somriure a punt i les llàgrimes als ulls.
Quina abraçada ens vam fer quan vam veure que sí, que era ella, la nostra Lekhaila!
Benvinguts tots.
Gràcies a totes les famílies que compartireu l’estiu amb un infant del desert.
Per a mi les arribades sempre són més emotives que els comiats. Quan els veig tan petits, tan espantats i tan cansats penso en les seves mares que s’han quedat a la Hamada patint pels seus fills. Cap mare no s’ho mereix ni hauria de passar per això. (En Pep té penjades unes fotos precioses de l'arribada)

Fa uns dies vam tenir una conversa amb l’amic Pep. N’ha sortit un podcast que té penjat al seu espai. Vam parlar una mica de tot i especialment de les Vacances en Pau.
Ho he dit moltes vegades i mai em cansaré de repetir-ho: és un projecte humanitari i polític. Per tant mai no entendré que algú rebutgi un infant perquè és massa gran o per raó de sexe, mai no entendré que “si no és aquell infant en concret no en vull cap més”.

Tant se val, allò que importa és que són aquí, que a Catalunya es parlarà del Sàhara i dels sahrauís, de perquè venen, de perquè són a l’exili. Tornarem a reivindicar la seva llibertat i la seva Causa que ja fa temps vam fer nostra per amor a un d’aquests nens.

Finalment vull donar les gràcies a tota la gent de Lleida que ens van ajudar en la rebuda, a tots els coordinadors comarcals i a tots els companys i companyes de les altres zones de Catalunya per la comprensió i afecte que ens heu demostrat. Al moviment solidari hi ha gent molt ferma. Estic contenta de formar-ne part perquè la Causa s’ho val i els companys també.
Per acabar el meu profund agraïment a la Delegació del Frente Polisario a Catalunya: al Oualad Mussa i al Mah Yadih. Han fet molta i molt bona feina.
Fins aviat.

6 comentaris:

Pep ha dit...

La veritat aquest any ha estat molt emotiu per tots. Malgrat el cansament acumulat, tres nits seguides sense dormir ha estat una experiència molt gratificant. Malgrat alguns i algunes que encara no entenen que aquest projecte és solidari la feina de molts no pot quedar tacada per la ruqueria d'uns pocs. Gràcies per penjar les fotos.
Per cert els podcast genial!! Una abraçada.

Antònia P. ha dit...

Pep, és cert i no sé per què aquest any ha estat més emotiu que mai.
La bona feina de gairebé tothom (a tot arreu hi ha excepcions) ha fet possible que la identificació fod ràpida i sense esperes excessives. Si no hagués estat per la vaga de zel...
Les fotos son fantàstiques com totes les que tens al fotoblog.
El podcast...em va fer una mica de vergonya sentir-me.
Una abraçada per a tots i un petonet al nen que està tan bonic que te'l menjaries.

m.eugènia creus-piqué ha dit...

Felicitats Antonia, ja son aquí !!
desitjo que passeu un temps molt feliç amb aquesta mainada, que ho disfrutis molt i molt.

Antònia P. ha dit...

Ma. Eugènia, gràcies ho disfrutarem tant com sigui possible.
La nena és un encant.
Petons.

caren ha dit...

Hola Antonia, ja fa dies que no et faig ningú comentari.La meva tieta que té noranta anys ha estat ingressada a la clínica i he hagut d'ajudar a la meva cosina. Avui he tingut una gran al.legria quan m'assabentat que ha tornat la Lekhaila. Suposo que estareu molt contents dona-li molts petons de part meva i si em dius quan feu la festa de benvinguda als nens m'agradaria tornar a veure-la.
El meu amic ja té a la seva filla es diu Monaya i es troba molt bé juntament amb la seva mare.
Quan tingui una miqueta de temps t'enviaré alguna foto.
Petons.
M.Carmen

Antònia P. ha dit...

Ma Carme, i com està ara la tieta? Espero que millorada.
Aquest any la festa és al dia 11, ja! al cafè teatre de l'Escorxador. M'agradarà molt tornar-vos a veure i fer la xerradeta.
La Lekhaila està molt bé i molt contenta, s'ha fet alta i ja es tota una senyoreta. Ens ajuda molt amb els nens petits. Va ser una sorpresa veure-la aparéixer per Barcelona. Trobem a faltar molt a l'Abdu però què hi farem?
Dona-li molts records al teu amic i moltes salutacions i felicitats per la petita Mounaya.
Ens veiem aviat.
Un petó ben fort.