He llegit el darrer post que el Pep ha pujat al seu blog. Vull agrair-li dues coses, la primera que faci menció a la feina del Joan i els seus, a la del Jordi i a la de la Susanna que amb la seva dedicació van fer que tot rutllés en l’arribada dels infants. La segona que parli d’uns quants que no mereixen ser a la xarxa solidària perquè això demostra que no són paranoies meves.
Fa un temps vaig escriure un article titulat: la quinta columna. En aquella ocasió feia referència als sahrauís.
A la xarxa solidària també n’hi ha de quinta columnistes. Gent que fingeix ser dels teus però que, en veritat, són allí per fer-ho malbé tot. Com que des de fora no poden, utilitzen la vella tàctica del cavall de Troia.
No és fàcil distingir-los a primera vista ja que no porten espases ni es dediquen a degollar ningú, només a parlar en debades i a boicotejar tot allò que poden.
Per ells tot està malament, les vacances cada vegada van pitjor. S’erigeixen en jutge i en part, en redemptors - missioners, grans pares blancs, que diuen rebutjar els colonialismes encara que ser un colon és la seva ambició més fervent. També tenen vocació de líders i presumeixen de que, si ells manessin, tot aniria molt millor. Les seves armes són la calumnia, la xafarderia i el derrotisme. Mai no els sentireu exaltar les bondats de cap projecte només els defectes que engrandeixen i exageren amb les seves llengües bífides. Cerquen adeptes que els ajudin a deixar de banda la solidaritat amb els sahrauís.
Sovint es disfressen de crítics al·legant que la crítica constructiva sempre va bé. Obliden però que en aquest món hi ha un temps per a tot sota el cel. I que les crítiques constructives han de ser en ambdues direccions. Mai no els veureu practicar l’autocrítica. Si les coses no van la culpa sempre és dels altres. Valoren més els papers que les persones i són perfectament capaços de parlar davant dels infants com si aquestos no entenguessin ni tinguessin sentiments. Són aquells que converteixen la solidaritat en un “mercadillo” i tracten les criatures com a mercaderia.
Als quinta columnistes convençuts només podem neutralitzar-los i engegar-los a dida.
A aquells que no ho són però que se'ls escolten, dir-los que s’ho pensin bé. En qualsevol lluita mai no es pot oferir munició gratis a l’enemic perquè s’acaba girant en contra teva.
Fins aviat.
Fa un temps vaig escriure un article titulat: la quinta columna. En aquella ocasió feia referència als sahrauís.
A la xarxa solidària també n’hi ha de quinta columnistes. Gent que fingeix ser dels teus però que, en veritat, són allí per fer-ho malbé tot. Com que des de fora no poden, utilitzen la vella tàctica del cavall de Troia.
No és fàcil distingir-los a primera vista ja que no porten espases ni es dediquen a degollar ningú, només a parlar en debades i a boicotejar tot allò que poden.
Per ells tot està malament, les vacances cada vegada van pitjor. S’erigeixen en jutge i en part, en redemptors - missioners, grans pares blancs, que diuen rebutjar els colonialismes encara que ser un colon és la seva ambició més fervent. També tenen vocació de líders i presumeixen de que, si ells manessin, tot aniria molt millor. Les seves armes són la calumnia, la xafarderia i el derrotisme. Mai no els sentireu exaltar les bondats de cap projecte només els defectes que engrandeixen i exageren amb les seves llengües bífides. Cerquen adeptes que els ajudin a deixar de banda la solidaritat amb els sahrauís.
Sovint es disfressen de crítics al·legant que la crítica constructiva sempre va bé. Obliden però que en aquest món hi ha un temps per a tot sota el cel. I que les crítiques constructives han de ser en ambdues direccions. Mai no els veureu practicar l’autocrítica. Si les coses no van la culpa sempre és dels altres. Valoren més els papers que les persones i són perfectament capaços de parlar davant dels infants com si aquestos no entenguessin ni tinguessin sentiments. Són aquells que converteixen la solidaritat en un “mercadillo” i tracten les criatures com a mercaderia.
Als quinta columnistes convençuts només podem neutralitzar-los i engegar-los a dida.
A aquells que no ho són però que se'ls escolten, dir-los que s’ho pensin bé. En qualsevol lluita mai no es pot oferir munició gratis a l’enemic perquè s’acaba girant en contra teva.
Fins aviat.
Escrits
0 comentaris:
Publica un comentari