Després d'uns dies d'absència torno a ser aquí escrivint en un nou ordinador: un MAC que el Joan ha volgut regalar-me perquè sabia que me'n vaig enamorar la primera vegada que el vaig veure a casa de la filla Cecília. La veritat és que encara vaig una mica perduda i hi ha algunes coses que no sé per a què serveixen. Espero que la filla i el gendre me'n facin cinc cèntims.
He estat malalta: vaig tenir una crisi de vertigen i després, quan el món va parar de moure's al meu voltant, va seguir una inestabilitat que només em permetia caminar agafada del braç del Joan. Ara per si amb això no n'hi hagués hagut prou he enxampat el virus del grip. Així que m'alimento amb brou calent, sucs de taronja y de llimona amb mel i molt llit i sofà.
Ja fa un parell de dies que la gent de Catalunya és als Campaments visitant les seves famílies. Cada dia em desperto amb la sensació de que sóc allí, al bell mig de la Hamada, que és on voldria portar-me el cor. Tinc moltes ganes de veure l'Abdu i la Lab , tantes que no sé si podré esperar la Setmana Santa.
Al Sàhara Ocupat la repressió continua. Ens hem assabentat de la mort de dos estudiants que reclamaven els seus drets. Quan passa això, quan algú mor per causa de la brutalitat i del fanatisme dels altres, no sé mai què dir. La ràbia, la impotència i la tristor em deixen sense paraules. Fa 60 anys de la Declaració dels DDHH i encara no hem après a respectar-los.
Només em venen al cap les paraules del poeta: la mort de qualsevol home em disminueix perquè ningú és una illa completa en si mateixa. Tots formen part de la Humanitat i quan algú mor cadascun de nosaltres morim una mica.
Fins aviat.
Actualitzo amb el cartell que ha enviat CEASS.
He estat malalta: vaig tenir una crisi de vertigen i després, quan el món va parar de moure's al meu voltant, va seguir una inestabilitat que només em permetia caminar agafada del braç del Joan. Ara per si amb això no n'hi hagués hagut prou he enxampat el virus del grip. Així que m'alimento amb brou calent, sucs de taronja y de llimona amb mel i molt llit i sofà.
Ja fa un parell de dies que la gent de Catalunya és als Campaments visitant les seves famílies. Cada dia em desperto amb la sensació de que sóc allí, al bell mig de la Hamada, que és on voldria portar-me el cor. Tinc moltes ganes de veure l'Abdu i la Lab , tantes que no sé si podré esperar la Setmana Santa.
Al Sàhara Ocupat la repressió continua. Ens hem assabentat de la mort de dos estudiants que reclamaven els seus drets. Quan passa això, quan algú mor per causa de la brutalitat i del fanatisme dels altres, no sé mai què dir. La ràbia, la impotència i la tristor em deixen sense paraules. Fa 60 anys de la Declaració dels DDHH i encara no hem après a respectar-los.
Només em venen al cap les paraules del poeta: la mort de qualsevol home em disminueix perquè ningú és una illa completa en si mateixa. Tots formen part de la Humanitat i quan algú mor cadascun de nosaltres morim una mica.
Fins aviat.
Actualitzo amb el cartell que ha enviat CEASS.
Escrits
3 comentaris:
Benvinguda de nou Antònia i Felicitats!!! primer per haver superat les crisis i segon per ser la propietària d'un fantàstic mac!!!!
Ànims
Gràcies Pep, de fet és tota una altra història. Encara no el tinc gaire per la mà però de tota manera és una passada!!!!!!!!
Silenciós, ràpid, amb una qualitat d'imatge...ves que t'he d'explicar...
Un petó.
Hola.
Perdón por tardar tanto en visitarte, pero he andado liado y al final nunca he tenido tiempo.
Gracias por la visita, y a ver si nos vemos en la próxima comilona.
Feliz Navidad, año nuevo y se atragante con los polvorones. :)
Publica un comentari